Però anem des del principi. Mentre molts eurofans celebraven a plena veu la notícia que seria Edurne nostra representant d'aquest any, altres veus van posar el crit al cel amb les crítiques de sempre sobre el dolents per a la salut que han estat els "triunfitos" i altres floretes. Quan es va descobrir la seva cançó, 'Amanecer', les crítiques no van anar a millor. Que si una lletra horriblement adaptada, que si tot molt repetitiu, que si era plana ... la cosa ja s'anava posant lletja. Després va sortir el videoclip i gairebé que la gent va sortir amb torxes al carrer.
Quan van començar els assajos van començar a ploure els ansiolítics. L'actuació no aconseguia brillar i la veu d'Edurne, si bé tenia moments molt bons, també els tenia dolents. Però, i aquí és quan va venir la sorpresa, ahir a la nit Edurne va aconseguir sorprendre molts dels que donàvem la nit per perduda amb una actuació espectacular. Tot d'una semblava que no hi havia res de la Edurne dels assajos, tot era força -en alguns moments desbocada, sí- i fins emoció, ja que es va parlar de la llàgrima que corria per la seva cara al minut de començar a cantar. Com diria la meva mare: "els pèls de punta, escolta". Quan va acabar l'actuació molts vèiem a Espanya quedant en bona posició ... fins que van arribar les votacions i va passar de votar-nos fins el tato, quedant en el lloc 21 dels 27 que participaven ahir a la nit. Com va poder ser? Per a molts, molts fans, Edurne va estar brillant. Una altra vegada ens toca menjar-nos la mierdita que la majoria dels països tinguin els vots gairebé pactats? Doncs serà això. Així que prefereixo quedar-me amb el bon gust l'actuació de l'Edurne.
